Fragmento del monólogo emitido en el programa LA COSA NOSTRA de TV3 el 16 de febrero de 1999.
Una vegada vaig entrar a una floristería per demanar consell. No era la de la Marta Ferrussola, perquè no la vaig trobar. Dic: «Perdoni, els geranis se'm moren. Em podria dir què necessiten?». I em diu: «Les plantes no necessiten, les plantes volen: volen llum, volen aire, volen aigua». Dic: «Miri, l'únic que vol la meya planta és viure». I em diu: «El que ha de fer es posar-li música clàssica i parlar-li molt». Dic: «Perdoni, és un gerani, no el meu psiquiatre. Què he de fer? Estirar-la en un divan?».
El que sempre acaba funcionant són els remeis casolans. El més cone¬gut és el de l'aspirina a les flors perquè visquin més. Qui no ho ha fet? Aquella rosa que et regala el teu nòvio. «Ui, quina il•lusió que em fa!» Hi buida una capsa d'aspirines i aguanta fins al proper Sant Jordi. Un dia que no en tenia, li vaig posar un vàlium a un ram de gladiols. Al cap d'una hora s'havia convertit en marihuana. També diuen que és molt bo posar marro de cafè a la terra de les plantes. Que després els ficus diuen allo de «e cuando arribo a casa, un capuccino!». I l'hortensia respon: «Qué raro, en casa nunca toma dos tazas ... ». Ara bé: perdoneu, que jo no hi entenc, però no és una mica marrano, aixo? Diu: «Què faig amb el marro? A les plantes!». Hi ha gent que té tota una muntanya de marro, i al damunt, una planteta. Dius: «Home, xato!». Diu: «No, que és una planta de cafè».
Pero el millor invent per tenir unes plantes ben maques, no és ni el Gesal, ni el Plantavit, ni el Tauritón. Feu-me cas: són les plantes de plàstic.
DIGUE´M AGOSARAT páginas 129 y 130
0 comentarios:
Publicar un comentario